NOVEMBRE A L'HORT...

Feinetes a darrers de novembre a l’hort del Fort Pienc, quan encara s’hi pot estar a les dues amb màniga curta...

Ara a l’hivern, l’hort ens acull a les hores del migdia, quan el sol ens inunda de verd la pupil·la. Aquesta llum em pren per sorpresa quan em poso a la gatzoneta en un dels rengs de terra i totes les plantes m’envolten a la meva nova alçada. És reconfortant sentir-se envoltada d’aquesta abundància, d’aquesta llum, d’aquesta vida, que brota i rebrota i torna a néixer. 

Potser el més interessant és saber-se amb ganes de cuidar i cuidar-se, i el gust de fer créixer un hort amb plantes per alimentar-nos.

Aprofito aquest bon ambient per plantar algunes cebes i alguns enciams. La Mercè m’aconsella esterrossar un reng i fer espai per les seves arrels, i sobretot posar-hi turba i fems de cavall, fonts de minerals imprescindibles per al seu bon creixement.

Torno a mirar al meu voltant: amb les darreres pluges, i quan el fred encara no ha arribat, d’això fa una setmana, les plantetes estan en el seu esplendor. I qui arriba per banyar-se...?  

Un dels companys incondicionals a l’hort baixa al                                                              nostre costat a buscar cucs per menjar, és un pit-roig arriscat, que es banya als canals d’entre reng

Es posa a un pam de les nostres mans i pren el sol mentre xipolleja. És molt graciós, transforma l’hort en un espai més feréstec.

Ara que fa tres dies que la temperatura ha baixat i l’hivern es presenta amb la seva cara més crua, em pregunto com estarà l’hort, i em responc que deurà estar buscant l’escalfor del sol com tots nosaltres (no devem ser tan diferents).

Marta S.